Per començar ens hem assegut a l’aula per grups de treball i, seguidament, hem posat en comú quines eren les nostres experiències i sensacions com a usuaris de tecnologies digitals en relació a l’educació. Tot seguit, hem format una rotllana, per tal que el debat prengués més força. Cadascun dels grups ha exposat a la resta de la classe les seves conclusions. Les experiències han estat variades: alumnes que consideren que les noves tecnologies s’estan imposant en l’educació de forma revolucionària i que resten pes als llibres i enciclopèdies de tota la vida, alumnes que consideren que és un avenç molt útil i afavoridor per generar ensenyament i aprenentatge. També s’ha comentat que en una escola d’un dels meus companys de classe les tecnologies sempre han estat una eina de gran importància a la seva escola. Aquest últim comentari m’ha cridat força l’atenció, perquè la majoria de nosaltres hem comentat que tots nosaltres vam començar a treballar amb ordinadors de forma exhaustiva a la ESO. A la Primària els utilitzàvem dins d’una matèria concreta i, per tant, no s’entenia la informàtica com a una eina integrada en el dia a dia de l’escola.
El mestre, un cop debatut el tema, ha pres nota de totes les nostres intervencions i ha conclòs amb un comentari que ho englobava tot. Així doncs, ha mode de conclusió després de prendre nota del què han comentat els meus companys i les meves companyes i del què ha englobat el mestre, trobo que:
“Les noves tecnologies no han de tractar-se fora de l’aula, sinó integrar-les a l’aula, ja que formen part del dia a dia.
Com a futurs mestres hem de formar als alumnes pel seu futur com a persones que viuen en la Societat de la Informació.
El més important és la metodologia, com ensenyar als alumnes del futur. “
Com a futurs mestres hem de formar als alumnes pel seu futur com a persones que viuen en la Societat de la Informació.
El més important és la metodologia, com ensenyar als alumnes del futur. “
Per acabar, m’agradaria comentar una cita que va concedir-li Cristóbal Cobo al nostre mestre en una entrevista que li va poder fer: “Haurien de desaparèixer les aules d’informàtica”. Pel què fa a aquest comentari, sembla desconcertant. Però és interessant aprofundir-hi una mica més per entendre bé el missatge. A la societat europea, actualment, la tecnologia està integrada a gran escala, no com a recurs puntual, sinó com a una eina de suport i recerca d’informació oberta per a tots els usuaris. No hi ha dia que les tecnologies no es trobin paleses en el dia a dia d’una sola persona: en els mitjans de comunicació, en les relacions socials, en la vida laboral, etc. Llavors, per què des de les escoles molt sovint s’ha tractat la informàtica com a un recurs complementari? Com a una matèria annexa a l’educació? Avui en dia, a les escoles s’estan fent grans reformes curriculars i una de les quals és integrar les TIC amb més pes i rellevància. Per tant, comencem per abolir les aules d’informàtica i deixarem de restar importància al valor que se li han de donar a les TIC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario